QUI ÈS?
Va néixer el 1925 a París. Entre 1944 i 1948, va cursar els seus estudis de filosofia a La Sorbona. Alguns dels seus professors van ser Ferdinand Alquié, Georges Canguilhem, Maurice de Gandillac i Jean Hippolyte.
Després de finalitzar els seus estudis el 1948, es va consagrar al realitzar una sèrie de monografies sobre alguns filòsofs (Kant, Spinoza, Nietzsche, Bergson), els quals, malgrat el seu eminent valor didàctic, contenen les primeres instàncies de consolidació del seu propi pensament.
Aquest pensament es configura plenament amb la publicació de Diferència i repetició i Lògica del sentit, el primer el 1968 i el segon el 1969.
També el 1969, coneix a Félix Guattari, psicoanalista heterodox, amb el qual començarà una llarga i fructífera col·laboració, que cristal·litzarà en els dos volums de Capitalisme i esquizofrènia: L’Anti-Èdip i Mil altiplans.
A més de les seves obres de relectura del treball d’altres filòsofs, Deleuze va escriure també sobre alguns escriptors (Kafka, Alfred Jarry, Proust, Sacher-Masoch) i sobre cinema.
Gilles Deleuze es retirarà de la vida universitària en 1987.
“Un dia, el segle serà deleuzià”, va ser l’expressió de Michel Foucault en relació a un filòsof que va marcar profundament el pensament de la segona meitat del segle XX. “La filosofia és l’art de formar, d’inventar, de fabricar els conceptes”, dirà el propi Deleuze en Qu’est-ce que la philosophie? (Què és la filosofia?).
En els seus últims anys de vida, Deleuze va sofrir d’una greu insuficiència respiratòria. Es va suïcidar el 4 de novembre de 1995. Se’l considera també un filòsof llibertari, però la potència creativa del seu pensament, sempre plural i singular, no permet classificar a Deleuze dintre de cap dels corrents filosòfics que el van precedir. (més…)
TEXTOS
Algunos fragmentos sobre las máquinas (Gerald Rauning)
¿Cómo hacerse un Cuerpo sin Órganos? Aproximación ético política a Gilles Deleuze (Adán Salinas)
El deseo según Deleuze (Maite Larrauri)
Los intelectuales y el poder (Conversa entre Foucault i Deleuze)
“¿Qué es la filosofía según Deleuze?” (Bruno Cicero Poo)
