Larrauri, Maite (2)

QUI ÈS?

Nascuda a València el 1950, Maite Larrauri va estudiar a trompi-cons. A l’acabar primer curs, quan el franquisme agonitzava, va se’n va anar a treballar i va deixar la universitat a la qual va retornar més tard per a fer política”. Va ser després d’aquell període d’intensa militància, quan es va entusiasmar amb la filosofia.

L’hivern de 1981 va sentir que s’estaven morint els filòsofs francesos als quals admirava i no s’ho va pensar. Va deixar temporalment les seves classes i va marxar a París: “menjava pa, mantega i poc més”. D’aquests tres mesos de precarietat assegura que va aprendre tot el que necessitava saber per a enfrontar-se a l’ensenyament de la filosofia. “Les classes de Gilles Deleuze van ser per a mi una revelació. Encara que ell no ho sapigués, va ser el meu mestre. Feia classes en un aula repleta de gent amb senyores grans, joves d’institut, professors de filosofia, artistes i músics que romanien d’empeus o s’asseien a terra sense poder moure’s. En aquest ambient Deleuze treia un paperet, el posava sobre la taula i feia que el text interpel·lés a la gent. A través de les qüestions que plantejava ens oferia una lectura apassionant a la qual intentava enganxar-nos; demostrava que la filosofia entra a qualsevol des de qualsevol lloc i que per a entendre-la no cal saber l’abans ni el després, perquè a les coses s’hi entra pel mig. Aconsellava que si comences a llegir alguna cosa i a les dues pàgines no t’interessa el que has de fer és deixar-lo, la qual cosa era un plantejament revolucionari”. (més…)

 

TEXTOS

El deseo según Deleuze (Maite Larrauri)

La libertad según Hannah Arendt (Maite Larrauri)