QUI ÈS?
Herbert Marcuse (Berlín, 19 de juliol del 1898 – Berlín, 29 de juliol del 1979), filòsof i sociòleg alemany, una de les principals figures de l’Escola de Frankfurt.
Va néixer a Berlín, va servir com a soldat durant la Primera Guerra Mundial i va participar posteriorment en la revolució socialista que va ser aixafada per les forces de la República de Weimar.
Després de completar els seus estudis a la Universitat de Friburg de Brisgovia el 1922, va tornar a Berlín, on va treballar com venedor de llibres. Va tornar a Friburg el 1929 per a escriure una «habilitació» (disertació de professor) amb Martin Heidegger.
El 1933, degut a que, pel fet de ser jueu, no li seria permès completar el seu projecte sota el règim nazi, Herbert va començar a treballar a l’Institut d’Investigació Social a Frankfurt del Meno i, juntament amb Max Horkheimer i Theodor Adorno, es va convertir en un dels millors teòrics de l’Escola de Frankfurt.
Va emigrar d’Alemanya aquest mateix any, anant primer a Suïssa i després als Estats Units, on va obtenir la ciutadania en 1940. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar per a l’Oficina de Serveis Estratègics dels Estats Units (US Office of Strategic Services), precursora de la CIA, analitzant informes d’estratègia sobre Alemanya (1942, 1945, 1951).
El 1952 va iniciar una carrera magisterial com teòric polític, primer en la Universitat de Columbia i a Harvard, després en la Universitat de Brendeis des de 1958 fins a 1965, on va ser professor de filosofia i política, i finalment (ja jubilat), a la Universitat de Califòrnia, San Diego. Va ser amic i col·laborador del sociòleg i historiador Barrington Moore Jr. i del filòsof polític Robert Paul Wolff. Durant l’època després de la guerra, va ser el membre més políticament explícit i d’esquerres de l’Escola de Frankfurt, encara identificant-se a si mateix com marxista, socialista i hegelià.
Les crítiques de Marcuse a la societat capitalista (especialment en la seva síntesi de Marx i Freud, Eros i la civilització, publicat el 1955, i el seu llibre L’home uni-dimensional, publicat en 1964) van ressonar amb les preocupacions del moviment d’esquerres estudiantil dels 60. A causa de la seva obertura a parlar durant les protestes estudiantils, Marcuse aviat va venir a ser conegut com «El pare de la Nova Esquerra» (terme que ell rebutjava).
Marcuse va morir el 26 de juliol del 1979, després d’haver sofert una apoplexia durant una visita a Alemanya. El teòric Jürgen Habermas, de la segona generació de l’Escola de Frankfurt, va cuidar d’ell durant els seus últims dies. (més…)
TEXTOS
El hombre y la sociedad unidimensionales (Herbert Marcuse)
