(per Toni Bolaño. eldebat.cat. 18/04/2011.)
L’extrema dreta campa a plaer. Ho fa orgullosa de creure’s en la possessió de la veritat. Es revesteix de democràcia, de llibertat d’expressió, del que sigui, per llançar els seus agullons enverinats contra els adversaris que eleva a la categoria d’enemics. Els seus altaveus mediàtics repeteixen la mentida i la confusió interessada fins a la sacietat. El PP escolta, es fa ressò. És còmplice. Es posa a les mans, s’alia amb l’extrema dreta. No vol perdre ni un sol vot. La Moncloa és més important.
Es comença per reescriure la història. El PSOE és un partit d’assassins que va fer impossible la convivència en una Espanya governada per la República, un règim que va sotmetre els espanyols de bé. Pio Moa, aquell pseudohistoriador, és el seu capdavanter. El convers GRAPO justifica el cop d’estat de Franco com la legítima veu que s’alça contra la repressió. L’assassí és la víctima.
Amb aquesta suposada justificació de la història, l’extrema dreta construeix la seva ‘storytelling’, el seu relat de la realitat, la seva interpretació de la vida quotidiana recuperant el llenguatge guerra-civilista. Religió, família, pàtria, crisi i llibertat, són els eixos amb els quals l’extrema dreta ens dibuixa la seva manera de veure la societat i amb els que volen formatar les ments- com teoritza Crystian Salmon en el seu llibre ‘Historytelling’ – als ciutadans .
Així configuren un escenari en què apareix l’immigrant com lladre, que amenaça el nostre model de vida i que pretén treure’ns el nostre. El socialista és un corrupte, un vividor, un aprofitat, i amic de l’immigrant. El socialisme vol carregar-se la religió i la família catòlica tradicional. El seu laïcisme és una xacra. Els drets socials una estupidesa. La violència de gènere una mentida. La igualtat una nimietat. Els homosexuals uns malalts i que puguin adoptar i casar-se, pornografia pura. L’avortament, un assassinat.
Els socialistes són els autors intel·lectuals de la violència. Fins i tot són els autors intel·lectuals de la crema d’esglésies. I també ho són l’atemptat de l’11-M. No ho diuen però ho apunten. Posen l’ombra del dubte. Diuen que l’autor intel·lectual de la matança és més a prop nostre del que sembla. Suggereixen una aliança dels socialistes amb el terrorisme. No s’estimen Espanya. Han donat ales als nacionalistes, que són el pitjor del pitjor. Ara ja no parlen català en la intimitat i reneguen dels vots nacionalistes que en altre temps van fer president José María Aznar. Els socialistes i els nacionalistes volen trencar Espanya, sobretot els catalans que a més es volen portar els diners de tots perquè són egoistes i separatistes.
Els independentistes són una altra cosa. Aquests són directament terroristes. Tanquem el cercle. Els terroristes, socialistes. Són els aliats d’ETA. Són el mateix. La negociació amb la banda, entreguisme. El cas Faisán és convertit en una investigació en tota regla sobre la negociació amb ETA. Mai no s’havia fet a Espanya. Ni amb Felipe González, ni amb Aznar. L’alliberament d’etarres és conseqüència de la seva amistat amb els terroristes. La negociació mai no va existir en temps del PP. El PP mai no va negociar amb ETA. Lluny queden els temps en què els terroristes es cobrien amb el mantell de Moviment d’Alliberament Nacional d’Aznar. Lluny queda l’acostament de presos.
El PP de Mariano Rajoy sembla sentir-se a gust envoltat per la dreta més extrema. Guarda silenci, o mira a una altra banda, davant els postulats més escabrosos i no té cap inconvenient a assumir-los i agitar-los quan li convé. No té cap interès en posar vedat. És més, l’empara i li dóna refugi en el partit. A la resta d’Europa, la ideologia totalitària, xenòfoba i agressiva està fora dels partits conservadors. A Espanya no. La qüestió és saber fins quan i tenir en compte que els vents sempre acaben en tempestes. De moment, el que s’ha dit, l’extrema dreta campa a plaer.
